Galeries
 PAROLES CATHARES
Les guides des cathares disposaient de vieux livres, d’écrits anciens où puiser la connaissance et la sagesse. Mais ils étaient avant tout, tenus de libérer pour eux-mêmes cette connaissance, cette sagesse et cette méthode à partir de l’Enseignement Universel lui-même, par l’Âme-Esprit, dans l’ici et maintenant.
Bien qu’ils aient largement puisé dans les évangiles canoniques, et dans certaines légendes apocryphes, les cathares rédigeaient leurs propres écrits, formulaient leur propre méthode, composaient leurs rituels et exerçaient la magie libératrice de leur temps. Et si trésor matériel des cathares était bien composé d’écrits, de livres, de rituels et de quelques saints objets de culte, cet ensemble provenait d’une connaissance de première main et était employé, au moyen de l’Âme-Esprit, pour la libération du monde et de l’humanité.
Voici quelques extraits de ces Paroles de Cathares:
"Mon Royaume n’est pas de ce monde.
Nous disons nous, qu’il existe un autre monde et d’autres créatures incorruptibles et éternelles, dans lesquelles consistent notre joie et notre espérance."

Traité cathare

La seule église de Dieu est là où il y a un bon chrétien car lui est l’Eglise de Dieu…Une âme instruite à la Vérité est son autel.
Le baptême de l’Eglise romaine ne vaut rien dit il ainsi, car il est fait dans l’eau matérielle et parce qu’au cours de ce baptême, il se dit de grands mensonges ; on interroge en effet l’enfant : « Veux tu être baptisé ? »Et on répond à sa place qu’il le veut, ce qui n’est pas vrai et lui pendant ce temps, il pleure.(…) Mais notre baptême à nous est bon, car il est d’Esprit saint et non d’eau, et parce que nous sommes grands et doués de raison quand nous le recevons ; et par ce baptême nous devenons fils de Dieu.

Pierre Authié, Parfait.

Il est venu quelqu’un de la part de dieu le Père, qui nous a rendu la mémoire et nous a montré, avec l’écriture qu’il nous a apportée, comment nous reviendrons au salut et comment nous sortirions du pouvoir de satan. Et il est venu par la bouche du Saint Esprit celui qui nous a montré la voie du salut. Il nous a montré aussi par les Ecritures que, de même que nous sommes exilés du paradis par l’orgueil et la tromperie du diable, pour avoir cru Satan plutôt que dieu, il fallait que nous retournions au ciel par l’humilité, la vertu, la foi.
Jacques Authié, Parfait.

Enfermés par le mauvais créature dans des tuniques de la terre d’oubli, les âmes déchues ne pouvaient que se réincarner mécaniquement de tunique en tunique, vieillir jusqu’à ce que soit venu « de la part du père » celui qui rendit la mémoire et par la bouche du saint esprit vint celui qui nous montra la voie du salut.
Jacques Authié


Père Saint , Dieu juste des Bons esprits
Toi qui jamais ne te trompas,
ni ne menti ni n'erra ni ne doutas,
de peur que nous éprouvions la mort dans le monde étranger à Dieu,
puisque nous ne sommes pas dumonde
et que la monde n'est pas de nous;
donne nous à connaître ce que tu connais
et à aimer ce que tu aimes.

Prière Cathare



www.rose-croix-d-or.org
Au commencement était la Parole, elle était en dieu et elle était de Dieu.Toutes choses ont été faites par elle; en elle était la vie, et la vie était la lumière des hommes. La Lumière luit dans les ténèbres mais les ténèbres ne l'ont point reçue.
Evangile de Jean
11In principio erat verbum, et verbum erat apud Deum, et Deus era la paraula. 2Aiso era el comenzament amb Deu. 3Totas causas so faitas per lui e senes lui es fait nient. Zo que’s fait 4en lui era vida, e la vida era lutz dels homs. 5E la lutz lutz en tenebras, e las tenebras no la prisero.
6Us hom fu trames de Deu al qual era noms Ioans. 7Aquest venc en testimoni que testimoni dones de lum que tuit crezesso per lui. 8No era el lutz, mais testimoni donec de lum. 9Era lutz vera que enlumena tot home venent en aquest mon. 10E1 mon era, etl mons es fait per lui, e’l mons no’l conoc. 11En sas propias causas vec, e li sei no’l receubo. t2Mais cantz que cantz ho receubero dec ad els pozestatz eser fait fils de Deu ad aquels que crezo el non de lui. 13Liqual no so de sanc 156 a ni de volontat de carn ni de delet de baro. Mais de Deu so nat.
‘4E la paraula es faita carns e estec e nos. E vim la gloria de lui enaisi come gloria Deu engenerat del Paire, ples de gratia e de veritat. 5Ioans testimoni portec de lui, e cridava e dizia “Aquest es de que eu dîssi, qui es avenir seguentre mi, car abantz de mi es fait, que primes de mi era. ‘6E de la plenetat de lui nos tuit receubem gratia per gratia, t7que la Leg per Moisen es dada, gratia e veritat per Iesu Crist es faita.
‘8Anc degus hom no vi Deu. Lo fils us engendratz, loquals es el se del Paire el mezeis o recontec, 19e aquest es lo testimoni de Ioan cant tramesero li iuzeui de Iherusahem preveires e diagues ad el, que’l enterogueso “Quals est tu ?” 20e cofessec e no neguec e cofessec “Car eu no so Crist”. 21E demandero li “Adoncas cals causa ? Helias est tu ?“ E dix “No so”. — “Propheta est tu ?” e respos “No”. 22Adoncas dïxero a lui : “Quals est, que donem resposta ad aquest que nos tramezero. Que dizest de tu 156 b mezeis ?” 23E dix “Eu so la votz del crident el desert : Endressatz la via del Senhor, enaisi cum dix Ysaias lo propheta”. 24Et aquilhi que avian estat trameissi eraa dels fariseus. 25E demandero li e dixero “Adoncas per que bateias si tu no est Crist ni Elias ni propheta ?” 26Respos a lor Ioans dizentz : “Eu bategi en aiga, mais e meg de vos esta, loqual vos no sabetz, 27el es que apres mi es venidors, loquals enantz de mi fo faitz, del qual eu no so dignes qu’eu deslie la coreg de la causamenta de lui”. 28Aquestas causas foro faitas en Betania part flum Iorda on era Ioans bateiantz.
29El autre dia vi Ioans Ihesu vinent a si e dix “Vec vos l’anhel de Deu. Vec vos loquals tol los pecatz del mon. 30Aquest es del qual eu dissi “Apres mi venrat, loquals fo faitz denant mi. Quar primes de mi era, 31e eu no sabia lui, mais que sia manifestaz en Israel. Emperaiso vengui eu en aiga bateiantz”. 32E Ioans donec testimoni dizentz “Quar eu vi l’esper- 157 a it deissendent enaisi coma colomba del cel, et estec sobre lui. 33Et eu no sabia lui. Mais loquals me trames bateiar en aiga, el dix a mi : “Sobre’l qual veiras l’esperit deissendent e estant
sobre lui, aquest es que bateia en Sanh Esperit. 34Et eu vi e donei testament, car aquest es filhs de Deu”.
35Derescaps el autre dia estava Ioans e doi dels decipols de lui, 36e regardantz Ihesu anant dix “Vec vos Crist l’anhel de Deu”. 37E li doi decipol auzïro lui parlant e seguiro Ihesu. Mais Ihesu viratz e vezentz aicels seguentre si, ditz ad els “Qui queretz ?”, li qual dixero a lui “Rabbi (que es ditz enterpretat Maestre) on estas ?” 39Ditz ad els : „Vinetz e veiatz”. Vengro e viro on estava e ab lui estero aicel dia. Mais la ora era aisi co dezena. 40Mais era Andreus fraire de Simon Peire, us dels dos li cal auzic de Ioans e l’avian seguit.
41Aquest atrobec primeirament Simon lo seu fraire e dix a lui “Nos avem trobat Messias. 157 b (que es enterpretatz Crist) e amenec lo a Ihesu. 42Mais Ihesu esgardantz lui dix : «Tu est Simon fils de Ioanna : tu seras apelatz Cephas », (que es enterpretatz Peire).
43En lendema volc issir en GaIilea e atrobec Phillp e dix ad el Ihesu “Seg me”.44Mais era Philip de Betsaida de la ciutat de Andreu e de Peire. 45Atrobec Philips Nathanael e dix a lui “Loqual escrius Moysen en la Leg e li Prophetas atrobem, Ihesu fils de Iosep de Naçaret”. 46E dix a lui Nathanael “De Naçareth pot esser alcuna causa de be ? » Ditz a lui Phihips “Vei e veias”. 47Vic Ihesu Nathanael vinent a si e dix de lui “Vec vos verament Israelitenc al qual no es engantz” .48Dix ad el Nathanael “Don me conogist ? » Respos Ihesu e dix a lui “Primeirament que Filip te apeles, cum fosses sotz lo figuer, te vi”. 49Respos a lui Nathanael e dix “Maestre, tu es fils de Deu. Tu es reis de Israel”. 50Respos Ihesu e dix a lui “Quar dixi a tu : Eu vi tu sotz lo figuer, crezest. Maior causa d’astasa veiras”. 51E dix ad els “Ve- 158 a rament, verament dic a vos : Vos veiretz lo cel ubert e’ls angels de Deu puiantz e deissendentz sobre’l Fil del home”.
2 1Et al tertz dia nossas foro faitas en Cana Galilea, et era la maire de Ihesu aqui. 2Mais fo apelat Ihesu e li decïpoh de li a las nossas, 3e defalhent lo vi, dix la maire de Ihesu ad el : “No an vi” 4E dix a lei Ihesu “Qui es a mi e a tu, fenna ? Encara no venc la mia ora”. 5Ditz la maire de lui als ministres “Qualque causa dira a vos, faits ». 6Mais eran aqui VI vaissel de peira pausatz segon lo nedeiament dels Iuzeus, prendentz senglas mesuras o doas o tres”. 7E dix ad els Ihesu “Poiatz ara e portatz ad architicli”. E portero. 9Mais depuiss que ac tastat architiclis lo vi fait d’aiga e no sabia don fos, mais li ministri o sabian que avian pausada l’aiga. Architiclis apela l’espos, 10e ditz a lui “Totz hom pausa primes lo 158 b bo vi, e cum seran eniorat, adonc aquest que’s pus avols, mais tu servest lo bo vi, e cum seran eniorat, adonc aquest que’s plus avols, mais tu servest lo bo vi entre encara”. t1Mais aiso fe Ihesu en comensament de signes en Cana Galilea e manifestec la sua gloria. E crezero li decipol de lui.
t2Apres aquestas causas deissendec en Cafarnaum el e la maire de lui e li fraire de lui e li decipol de lui, et estero aqui no moutz dias. 13Et era prop la pasca del Iuzeus, e Ihesu poiec en Iherusahem. 14E atrobec el temple los vendentz los bous e las ovelhas e las colombas e’ls cambiadors sezentz. ‘5E cum agues fait coma coreiada de cordetas, totz los gitec del temple, atressi las ovelhas e’ls bous, e espars l’aver dels cambiadors e trastornec las taulas, 16e ad aquels que las colombas vendian dis “Ostatz aquestas causas d’aici e no vulhatz far la maiso del meu Paire maiso de mercadairia”. Mais recordero se li decipoh de li quar escriut es “La eveia de la tua maiso maniec 159 a mi”. ‘8Adonc resposero li Iuzeus e dixero a lui “Quals signes demostres a nos quar aquestas causas fas . ? « 9Respos Ihesu e dix ad els “Delhiatz aquel temple, et e tres dias refareilo”. 20Adoncas dixero li Iuzeu “En XLVI ans fo edificatz aquest temple, e tu en tres dias refaras lui ?" Mais el o dizia del temple del seu corq. 22Adonc co el fos resusitatz dels mors, li decipol de li se recordero qude d'aquesgt o dizia, e crezereo ala Escriptura e a la parola laqual dis Ihesu.
Mais cum fos en Iherusalem en la pasca, el dia de la festa mouti crezero el nom de lui, vezent las signas de lui que fazia. 24 Mais elmezeiss Ihesu no crezia simeteiss a loemperaiso que el los conoissia totz. 25Quar no era obs a lui que alcus dones testimoni del home, quar el sabia aquo que era en home.
3 1Mais era us hom des farïseus per nom Nicodema princeps dels Iuzeus; 2aquest venc a Ihesu de nuitz e dis a lui “Maestre, nos sabem que 159 b de Deu venguist, Maestre, quar negus no pot far aquestas signas que tu fas si Deus no sera ab lui”. 3Respos Ihesu e dic a lui :
“Verament, verament dic a tu, si ahcus no sera renatz derescaps, no pot vezer lo regne de Deu”. 4Ditz a lui Nicodemus “En qual mesura pot hom naisser cum sera velhs ? Doncas pot intrar derescaps el ventre de la sua maire e renaisser ? « 5Respos Ihesu “Verament, verament dic a vos, si ahcus no sera renaz d’aiga e de Sanh Esperit, no pot intrar el regne de Deu”. 6Aquo que es nat de carn, carn es. Et aquo que es nat de’sperit, esperitz es. 7No miravilhes quar dissi a tu : Cove vos naisser derescaps. 8L’esperit on vol espira, e la votz de lui auzetz. Mais non sabs don venga o on ane. Enaisi es totz cel que es natz de ‘sperit”. 9Respos Nicodemus e dix a lui “Co podo esser aquestas faitas causas 7” 10Respos Ihesu e dis a lui “Tu es maestre en lsrael, e aquestas causas mesconoisses ! 11Verament, verament dic a tu, quar aquo que sabem parlam, 160 a et aquo que vim testimoniam. El nostre testimoni no receubetz. Si eu las terrenals causas dissi a vos e no crezes, si direi a vos las celestials en qual manera creizetz 7 ‘3E negus no puia el cel, sino aquel que deissendec del cel, lo Fils del home que es el cel. 14Et aisi co Moyses eissauzec lo serpent el desert, enaisi cove esser eissausat lo Fil de Deu, 13quar totz aquels que cre en lui no perisca, mais aia vida durable.
‘6Quar enaisi amec Deus lo mon, que’l seu Fil I engendrat dones, que totz cel que cre en lui no perisca, mais aia vida durable. “‘Quar Deus no trames lo seu Fil el mon que iuge lo mon, mais que sia salvatz lo mons per lui. ‘8Aquel que cre en lui no es iuiatz, mais qui no i creia es iuiatz, quar no cre el nom del u engendrat Fil de Deu. 19Mais aquest es lo iudicis quar la lutz venc eb mon, e amero li home plus las tenebras que la lutz. Quar las obras de lor ero malas, 20quar totz cel que fa mal açira la lutz e no ve a 160 b la lutz, que no sian reprezas las obras de lui, car en Deu so faitas.
22Apres aquestas causas vec Ihesu ab sos decipols en la terra de Iudea e estava la ab lor e bateiava. 23Mais era Ioans baeiatza en Ennon costa Sabim, quar motas aigas eran la. E venian e eran bateiat, 24quar encara Ioans no era estatz mes en la carcer. 25Adonc fo faita questios dels decipols de Ioan ab los Iuzeus de la purificatio, 26e vengro a Ioan e dixero li : “Maestre, qui era ab tu part flum Iorda, alqual dones testimoni 7 Vec te, aquest bateiat e tuit veno a lui”. 27Respos Ioans e dix “Hom no pot receber abcuna causa, si no sera donat a lui del cel.. 28Vos mezeissi donatz a lui testimoni que eu dissi “Eu no so Crist, mais que so trames denant lui”. 29Qui a esposa es espos, mais amix del espos, loquals esta e au lui, de gaug se’sgauziss per la votz del espos. Emperaiso aquest gaugs meus es comp— 161 a litz 30Lui cove creiser, mais mi esser amermat. 31Aquel que venc de sus sobre totz es. Qui es de la terra, de la terra es, e de la terra parla. Aquel que venc del cel sobre totz es, 32et aiso que vic e auzic testimoneia, e negus no recep lo testimoni de lui. 33Mais cel que recep lo testimoni de lui fa signe quar Deus es vers. 34Quar aquel que Deus trames parla las paraulas de Deu. Quar Deus no dona esperit a mesura. 35Lo Paire ama lo Fil e totas causas donec en la ma de lui. 36Qui cre el Fil a vida durabla, mais qui es encredols al Fil no veira vida, mas la ira de Deu esta sobre lui.
4 1Adoncas depuis que Ihesu conoc quar li fariseus auziro que Ihesu fa plus dels decipols e bateia que Ioan, 2(ia sia aiso Iehsu no bateies mas li decipols de lui), 3laissec Ibudea e anec derescaps en Galilea, 4mas covenia lui traspasar per Samaria.
5Adoncas venc Ihesu en la ciutat de Samaria laquals es dita Sycher, decosta l’alo loqual Iacob donec a Iosep so fil. 6Mais era aqui 161 b la fontz de Iacob. Adonc Ihesu laissatz del viage sezia enaisi sobre la fontz. Mais la ora era coma seisena. 7E venc una fenna de Samaria pozar de l’aiga. Dix a lei Ihesu “Dona a mi a beure”. 8Mais li decipol de lui anero e la ciutat que compresso maniar. 9Adoncas dix a lui la fenna aicela Samaritana : “En qual maneira tu, co sias Iuzeus, requeres de mi a beure, que so fenna Samaritana 7 Quar i iuzeui no an paria ab los Samaritas”. 10Respos Ihesu e dix a lei “Si tu saubesses le do de Deu, e quals es aquel que ditz a tu : dona a mi a beure, tu per aventura querias de lui que dones aiga viva”. ‘1E dix a lui la fenna “Senher, e no causa as en que n’pozes, e’l potz es nautz, doncas donas aiga viva ? t2Doncas es tu maier del nostre paire Iacob, que dec a nos le potz, e elmeteis bec de lui e le fil de lui, e las bestias de lui ?” 13Respos Ihesu e dix a lei : “Totz cel que beura d’aquesta aiga sedeiara derescaps. Mais qui beura de l’aiga 162 a laqual eu darei a lui, no sediara endurable. t4Mais l’aiga qu’eu darei a lui sera fontz faita d’aiga salhata en vida durabla”. 15Mais dix a lui la fenna : “Senher, dona a mi aquesta aiga qu’eu no sedeie ni no venga za pozar”. t6Dix a lei Ihesu “Vai, apela lo teu marit e vei za !“ ‘7Respos la femna e dix a lui : “No ei marit”. E dis a Jei Ihesu “Be dissist que no as marit, 18quar V maritz aguist e aquest que as no es lo teus maritz. D’aiso ver dissist”. ‘9E dix a lui la fenna “Senher, eu veig que tu est propheta. 20Li nostri paire azorero en aquest pug, e vos dizeis que’n Iherusaem es lo lox on cove azorar”. 21E dix a Iei Ihesu “Fenna, crei a mi, quar venra la ora quan en aquest pug ni en Iherusaem no azoraretz lo Paire. 22Vos azoratz zo que no sabetz, nos azoram zo que sabem, quar Ja lutz es dels Iuzeus, 23mais ve la ora et ara es, quan li ver azorador azoraran lo Paire en esperitz e en veritat, quar el Paire 162 b quar aitaJs que azoro Lui. 24Deus es l’esperitz, e aicels que azoran Lui, en esperit e en veritat cove azorar”. 25E dix a lui la fenna “Eu sei que messias ve (loquals es digt Crist). Adoncas cum eJ er vengut, anonciara a nos totas causas”. 26Dix a Iei Ihesu “Eu so el que parli ab tu”. E viasament vengro li decipol de lui e meravilhavan se quar ab la fenna parlava. Empero negus no dis “Que queres ? » o “Que parJa ab ela ? » 28Peraiso la fenna laissec so vaissel e anec e la ciutat, e dix ad aicels homes 29”Vinetz e veiatz l’home, loquaJs me dis totas las causas quels que quals eu fi. Doncas es elmezeiss Crist”. 30Adoncas issiro de la ciutat e venian a lui.
31E dementre aquestas causas parlava, pregavan le decipol e dixero a lui : : “Maestre, mania !“ 32Mas el dix ad els “Eu ei maniar a maniar, loquaJ vos no sabetz”. 33Peraiso li decipol dizio entre lor “Doncas alcus aportec li a maniar ? « 34E dix a lor : 163 a “Lo meus maniars es, qu’eu fassa la volontat del meu Paire qui mi trames, e qu’eu acabe la obra de Lui. 35Doncas vos no dizesz que encara so catre mes, e a meissos ve 7 Vec vos eu dic a vos “Levatz vestres ulhs e veiatz las regios quar ia so blancas las meissos. 36Et aquel que meissona recep lo guer, e aiusta fruit en vida durabJa. Quar aicel qui semena e qui messona essems se’sgauzisca. 37Quar enaiso es la paraula vera, quar autre es aquel que semena, e autre es aquel que meissona. 38Eu trames vos meissonar aquo que vos no laboretz. Autri laborero e vos intresz els labors de lor”.
39Mais d’aicela ciutat mouti crezero en lui dels Samaritas per la paraula de la fenna donant testimoni “quar dix a mi totas las causas que’u fi”. 40Adoncas co fosso vengut li Samaritas a lui, preguero que aqui estes e estec aqui dos dias. 41E mouti plus crezero en lui per la paraula de lui. 42E a la fenna dizian : « Quar ia per la tua parau- 163 b la no crezem, quar nos meteissi avem auzit de lui meteis, e sabem quar aquest es verament lo salvaire del mon. 43Mais apres dos dias issic daqui e anec en Galilea, 44quar elmeteis Ihesu donec testimoni que propheta no a honor e sa encontrada.

Extrait de l'évangile de Jean en occitan.
Résultat du travail de l'historien JEAN DUVERNOY.